És una de les diverses frases extretes del campió Kilian Jornet que es poden llegir en el seu llibre.
Encara no he tingut l'oportunitat de poder-ho fer, però fent un cop d'ull als diversos comentaris de companys o a través de la web, es presenta com una bona experiència.
Tot seguit una petita crònica que podreu continuar llegint a: http://lajornada.cat/2011/03/18/correr-o-morir-kilian-jornet/
Calfreds durant diverses hores. I una literatura molt personal, molt sincera. El campió del món de curses de muntanya i d’esquí de muntanya s’ha despullat i ha escrit una obra inèdita en la narrativa esportiva d’aquest país. I fins i tot més enllà, ja que les peticions perquè sigui traduït al castellà, al francès, l’anglès o l’italià fa temps que circulen per les diverses xarxes socials que Kilian Jornet fa servir per comunicar-se amb els seus seguidors.
A estones passatges gairebé budistes, amb els sentits concentrats en un punt, en una fita, buscant la perfecció etèrea. A estones cròniques detallades dels reptes més agosarats, de les curses més difícils, dels indrets més amagats. Visualitzem les experiències i les sensacions d’un esportista d’elit amb una narrativa a voltes profunda, a voltes suau, a voltes intensa, a voltes relaxant… però sempre eficient. Així com els seus moviments quan corre, al text cada paraula és al lloc on ha de ser.
No és exactament una biografia. És complicat trobar etiquetes que s’adaptin a un text tan personal en què la ment i el cos es fonen d’una forma tan especial. En tot cas, és un llibre creat a partir d’una prosa poètica que, més enllà de fer gaudir els aficionats als esports de muntanya, de ben segur captivarà lectors i inspirarà escriptors, alhora que servirà de motivació no només als esportistes de tot nivell, sinó a qualsevol persona que tingui una fita i desitgi assolir-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua