Cursa del Vent

Segurament serà una de les frases més fàcils de fer, però mai més ben dit "la cursa del Vent". I quin vent!
Arribem Raul i el menda als Reguers en pantaló curt. Fixant-mos en el dia que va fer ahir, nosaltres convençuts que faria calor, però res de tot això. Un vent, un fred... a buscar el dorsal, xarrem uns minuts amb la gent coneguda i cap al cotxe un altre cop. Per cert cada dia més rapitencs a la muntanya. Avui ha debutat Xavi Sanches, encara que amb no molt bon peu. Una caiguda l'ha fet plegar. Espero que no hagi estat res i que torni ben aviat. A més, han pujat Manel, Jan, Anna i Agustí que en aquest cas ha fet la marxa, ja que aquests dies està molt centrat en la pròxima obertura de la botiga i s'ho pren amb calma.
Bé, pel que fa a la cursa en sí, des d'un bon principi ja m'he posicionat entre el grup capdavanter, els 15 primers.
Arriba la primera pujada i, quina pujadeta per començar! Apreta les dents i cap a dalt. A l'arribada al coll un fortíssim mestral em frena de cop. Quina sensació, a dures penes podies fer dos passes, però per sort només dura uns segons. Acte seguit ja emprenem la primera baixada i de les bones, de les corredores. Aquí és on agafo als companys que m'havien passat a la pujada i em distancio uns metres.
Vaig baixant a bon ritme fins al camí dels bandejats, on torna a començar una nova pujada, en aquest cas la més llarga de la cursa, però no la més dura. Com en l'anterior, vaig fent metres al meu ritme sense perdre de vista als tres companys que m'han tornat a guanyar una distància.
Per fi arribo al cim del Farrubio i ara sí que arriba la baixada bona i tècnica. En 300 metres ja he contactat amb dos participants, els deixo enrere i cap abaix com una cabreta. El terreny és complicat, molta pedra solta i, a més a més, em trobo molts participants de la marxa. Allí és on em dono una bona "ceba", però no ha estat res, cap enlaire, quatre rascades i a seguir en la frenètica baixada. Arriba la tartera i a esquiar. Genial és una de les millors baixades de tot l'any, encara que baixo un poc tocat.
La baixada ha estat molt llarga i la pressió a les cames ja es comença a notar, les forces ja no són les mateixes i el cap tampoc.
Ara sí, arriba la última pujada, Penyaflor, i la més dura. Aquest any ens han fet pujar fins dalt de tot. Un regalet sorpresa per acabar una de les millors curses de l'any.
Vaig pujant "xino, xano" i veig que ningú em passa, he aprofitat la baixada per donar-me uns minuts de relax per afrontar la llarga pujada.
Miro tota l'estona cap amunt i no s'acaba mai, per fi al cap damunt veig l'avituallament i el control. Ja està, la baixada m'espera. Però no! Em diuen que encara he de pujar 200 metres més i molt durs.
Un cop al cim, agafo aire i vinga l'últim descens per anar en busca de l'arc d'arribada.
Els últims kms són totalment cap avall i bona pista. Ja entro a l'asfalt, miro enrere i no veig ningú, això ja està fet, una més a la "saca".
Un bon massatge, una dutxa, menjar, beure, xarrar i cap a casa.
Voldria donar l'enhorabona a tots aquells que han organitzat una de les millors curses de tot el circuit de les terres de l'Ebre. Una cursa molt tècnica, apta per a tots els gustos ( baixadors i pujadors). A més, una bossa plena de regals i un estofat boníssim. Ànims i l'any que bé més.
A per cert al final el 12 de la general amb un temps de 2 hores i 42 minuts. Prou satisfet. I unes quantes esgarrapades que saben a glòria.

Pel que fa als altres companys rapitencs i un ampostí del madrid (Raul) van fer els següents temps:
Agustí va fer la marxa
Ana també la marxa
Jan posició 41 amb temps 3:07:28
Raul posició 52 amb temps 3:15:33
Manel posició 85 amb temps 3:32:58
I com ja he comentat anteriorment Xavi que ha abandonat per una caiguda.

Podeu consultar les classificacions a: http://cursadelvent.blogspot.com/