Marxem avui cap a Carcassonne. Míriam i el menda marxem aquesta tarda a fer una visita de tres dies per la Ruta dels Càtars. La ciutat de Carcassonne i els seus voltants estan plens d'història. Aquests tres dies volem gaudir de les seues vistes, els seus castells emblemàtics, la seua cultura...
A més, seran els últims dies de la meua recuperació. Els aprofitaré per desconnectar de tota la rutina diària i per acabar d'agafar forces i energia per tornar a emprendre la muntanya amb tota normalitat.
Com ja us vaig comentar a la crònica de l'ultra del Montsant, la meua cama esquerra, a causa dels kilòmetres, va sofrir una tenosinovitis tibial lleu. Més concretament, una mica de líquid al tendó.
Han estat uns dies de portar-me bé, gel a totes hores, molta paciència...
No he parat del tot, ja que he seguit fent sessions d'estiraments i he aprofitat per treballar al gimnàs.
Això sí, ja tinc el "mono" de córrer. Em sento pesat, el meu cos necessita l'aire i les sensacions que transmet la muntanya.
Quan estàs bé, quan el teu cos no té cap tipus de molèstia, ni desperfecte, no valores el fet de poder seguir un ritme d'entrenaments normal. Arribes, fins hi tot, a una rutina que de tant en tant el teu cos et demana descans per excès. En canvi, quan estàs parat per alguna lesió tens recel dels dies passats en què les condicions et permetien fer qualsevol cosa.
La conclusió que puc extreure d'aquesta "mini" lesió, és que hem de valorar, en tot moment, tenir una bona salut i poder gaudir de tot allò que ens agrada i ens fa extreure el millor que tenim dins.
A la vegada, també ajuda a empatitzar amb els companys que tenen lesions més greus que la meua i que han d'estar molt temps parats.
Bé, ja no us dono més la tabarra i ens veiem després d'aquestes mini vacances que segur que molts de vosaltres aprofitareu per fer sortides.
Salut i força
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua