16 de des. 2011

Cursa serra de Chiva

L'última de l'any i a descansar per agafar forces de cara a la nova temporada.
Dissabte passat vaig fer la última cursa de l'any a la població de Chiva (València). Una cursa de 64,5 km i 3.000 metres de desnivell positiu. Un recorregut trenca cames total. Pujades i baixedes contíues entre un terreny molt paregut al que tenim a les nostres serres. Pedres, pedres i més pedres.
Una cursa diferenciada en dues parts La primera, fins al km 30, un ritme molt bo i unes sensacions esperançadores. Bones baixades tècniques on recuperava el temps que podia haver perdut durant la pujada.
Les cames responien i no notaven cap simptoma pel fet no haver dormit molt la nit abans.
Els companys de l'organtizació ens van habilitar, a tots aquells que no teníem on dormir, unes habitacions a l'esplai dels jubilats. Arribar a les 00:30 de la nit i trobar un lloc on poder descansar unes hores és d'agrair.

Tornem a la cursa. A partir d'allí, del km 30, va apareixer ella, la pàjara que de tant en tant, a tots els corredors ens fa acte de presència i ens acompanya uns quants kms. Bé, a mi me'n va acompanyar 13, uns 13 kms de pur soriment amb pensaments, a estones, negatius.
El temps pareix que es pare, els kms no avancen, les cames no van, el cap...
Però com tinc el cap dur, vaig continuar,pensant que en algun moment les forces tornarien a fer acte de presència. I així va ser, menjant, bebent i portant un ritme més suau, vaig poder recuperar-me una mica, però ja sabeu que no és el mateix.
Fins al final vaig anar fent sense parar, però amb les forces justes per poder acabar amb un temps prou acceptable.
Les baixades finals se'm feien eternes, això que a mi m'encanten.
Arribant al poble encara ens van fer donar una volta pels voltants, una volta que va tocar molt la moral, però al final en quan veus l'arc d'arribada, passen tots els mals i agraeixes haver pogut arribar.
Al final un temps de 8:15:30 i en la posició número 69. Quin número més caxondo per acabar l'any.

6 comentaris:

  1. Doncs per ser la darrera de l'any no està gens malament...!! I a més amb baixades tècniques, que sembla que, al contrari que a mi, et van força be... Pel que fa als km finals es habitual tenir aquests pensaments negatius, però ja saps que son inevitables.. Tot i aixó crec que pots estar força satisfet... Ara a descansar un dies,no..??

    ResponElimina
  2. moltes gràcies pel teu comentari Carles, la veritat és que sí, que ara toca una setmaneta de descans, passar uns bons nadals i a encarar la nova temporada, que la veritat es presenta interessant amb els reptes que m'estic plantejant. Pel que fa a les baixades, és el que més m'agrada, m'encanta aventurar-me cada baixada al màxim, és una descàrrega d'adrenalina. Força i cames

    ResponElimina
  3. Xeics no dius res dels amics jejejejeje

    ResponElimina
  4. Tota la raó del mon. Pocs de les terres que erem i encara me n'oblido xeic. Que mala persona sóc!!!

    ResponElimina
  5. Felicitats per la teua carrera ací aguantant fins al final per a aconseguir eixe 69 que van estar anunciant pel micro et va tocar i ens vas fer passar una bona estona.
    Un bon passeget per a acabar el 2011.

    Vaig passar pel teu blog i m'ha agradat, amb el teu permís, em quede per a seguir-te.
    B7s

    ResponElimina
  6. i tant Manoli, benviguda sigues. Per això faig el blog, per a poder compartir amb tots vosaltres el món que tant ens apassiona. Bons nadals i salut i cames.

    ResponElimina

Digues la teua