No sé per on començar! Ha estat un cap de setmana dels que tarden a oblidar-se. Per les sensacions, les emocions, el patiment, la família, la gent, els companys, les "fisios", l'organització... Tot són elements que un cop han passat, em poso a analitzar més fredament i me n'adono de tot el que he pogut viure, tot el que m'ha pogut donar la muntanya en tres dies completíssims.
La primera etapa era una mica trampa, 23 kms quasi plans molt i molt ràpids, d'aquells que si no et saps controlar acabes pagant al dia següent. Va ser una cursa "ralampago": 1:56:00 minuts, com aquell que diu quasi sense despentinar-mos, una dutxeta, un bon soparet que ens van oferir des de l'organització de la cursa, unes cures de turmell de la "super fisio" Sonia i cap a casa a descansar que a les sis del matí començava una jornada llarga.
A les 4 de la matinada en peu, el cos força fresc, un bon esmorzar i cap a Xerta un altre cop.
Les 5:15 del matí arribada al poble amb un fred prou considerable, un alè de vent, però unes ganes d'emprendre el dia bestials.
A les 6 en punt petard de sortida, engegada de frontals i a fer kms.
Estava mentalitzat que seria un dia llarg i, per tant, vaig conscienciar-me a agafar un ritme que em permetés fer un bon temps, sense passar per un gran sacrifici, ni gastar totes les forces.
El circuit va ser duríssim fortes i llargues pujades contrastant amb unes també llargues i encara més tècniques baixades. Tot barrejat amb el terreny dels nostres estimats Ports, moltíssima pedra solta que encara fa més dura la "passejada".
Per cert els nous 15 kms afegits a l'edició anterior estan "decorats" amb una pujada d'una paret quasi vertical. Enhorabona a tots els "Spiderman's" que la van aconseguir superar.
A part de tot això, unes vistes increïbles que res tenen que envejar a les dels Pirineus.
Al final de l'etapa bones sensacions, la musculatura encara sencera i el que és més important en ganes d'afrontar l'última i desitjada etapa. Un temps final de 10 hores i 41 minuts.
Després de dormir les 8 hores que el meu cos necessitava per recuperar-se, estic ple d'agulletes i la musculatura em demana descans, però el meu cap els hi diu el contrari. Sé que seran els primers instants els que patiré, però un cop escalfi, els músculs ja no se'n recordaran del que estan sofrint.
Arribo per últim dia a Xerta amb el meu company Raul, ell fa la cursa, hi ha molt ambient per aquest motiu. Avui a part d'acabar l'UT també se celebra la cursa de les Fonts, del Circuit de les Terres de l'Ebre, amb una nombrosa participació. Aquest fet és una mica enganyós per als participants a l'ultra, ja que la gent de la cursa sortirà a un rimte infernal.
Jo ja vaig en la idea que he d'escoltar el meu cos i que no he d'intentar seguir a ningú, sinó que he de seguir un ritme per poder acabar content.
Així ho faig, les pujades me les empreng amb molta calma, un ritme amb pulsacions molt baixes i que no em desgasti massa.
Ja he superat la primera pujada i baixada forta del dia i arriba "l'estimada" Coscollosa. Xino-xano, pensant amb altres coses i gaudint de les precioses vistes ja estic al cim.
Ara sí, ja ha arribat l'esperada baixada, encara em quedem forces per fer el que més m'agrada, tirar-me muntanya avall com una cabreta.
En cap moment he perdut en somriure, això és bona senyal, el patiment que ens acampanya en algunes curses no ha fet acte en mi.
Durant els últims 8 kms m'ajunto amb un company de Tortosa, cosa que entre xerrada i xerrada quan menys ho esperem ja estem a la recta final, la recta esperada, la recta que he estat veient i imaginant tants dies. La recta que després d'unes etapes de molt esforç em porta a assolir un nou repte.
Molta gent a la línia d'arribada, entre tots veig a la famili, encara m'omple més de goig acabar.
Tants dies esperant aquest moment i passa tan ràpid...
És indescriptible, solament aquells que acaben poden viure el goig i l'alegria de ser un nou Finisher de l'UT LES FONTS.
Entrega de trofeus, un bon dinaret, moltes alegries, moltes cares cansades i agotades, però a la vegada, les mateixes cares amb els ulls alegres i brillants.
Al final un temps acumulat de 16 hores i 12 minuts amb una 21 posició. Un gran cap de setmana i amb ganes de repetir.
Per cert fer una consideració a part per a tota l'organització: Karim com a màxim responsable i a tots i cadascun dels voluntaris que ens han fet passar uns dies que no oblidarem en molt temps.
P.D: dos dies més per aquí dalt i mos engordim uns quilets de tot el menjar tant bo que ens heu oferit.
La primera etapa era una mica trampa, 23 kms quasi plans molt i molt ràpids, d'aquells que si no et saps controlar acabes pagant al dia següent. Va ser una cursa "ralampago": 1:56:00 minuts, com aquell que diu quasi sense despentinar-mos, una dutxeta, un bon soparet que ens van oferir des de l'organització de la cursa, unes cures de turmell de la "super fisio" Sonia i cap a casa a descansar que a les sis del matí començava una jornada llarga.
A les 4 de la matinada en peu, el cos força fresc, un bon esmorzar i cap a Xerta un altre cop.
Les 5:15 del matí arribada al poble amb un fred prou considerable, un alè de vent, però unes ganes d'emprendre el dia bestials.
A les 6 en punt petard de sortida, engegada de frontals i a fer kms.
Estava mentalitzat que seria un dia llarg i, per tant, vaig conscienciar-me a agafar un ritme que em permetés fer un bon temps, sense passar per un gran sacrifici, ni gastar totes les forces.
El circuit va ser duríssim fortes i llargues pujades contrastant amb unes també llargues i encara més tècniques baixades. Tot barrejat amb el terreny dels nostres estimats Ports, moltíssima pedra solta que encara fa més dura la "passejada".
Per cert els nous 15 kms afegits a l'edició anterior estan "decorats" amb una pujada d'una paret quasi vertical. Enhorabona a tots els "Spiderman's" que la van aconseguir superar.
A part de tot això, unes vistes increïbles que res tenen que envejar a les dels Pirineus.
Al final de l'etapa bones sensacions, la musculatura encara sencera i el que és més important en ganes d'afrontar l'última i desitjada etapa. Un temps final de 10 hores i 41 minuts.
Després de dormir les 8 hores que el meu cos necessitava per recuperar-se, estic ple d'agulletes i la musculatura em demana descans, però el meu cap els hi diu el contrari. Sé que seran els primers instants els que patiré, però un cop escalfi, els músculs ja no se'n recordaran del que estan sofrint.
Arribo per últim dia a Xerta amb el meu company Raul, ell fa la cursa, hi ha molt ambient per aquest motiu. Avui a part d'acabar l'UT també se celebra la cursa de les Fonts, del Circuit de les Terres de l'Ebre, amb una nombrosa participació. Aquest fet és una mica enganyós per als participants a l'ultra, ja que la gent de la cursa sortirà a un rimte infernal.
Jo ja vaig en la idea que he d'escoltar el meu cos i que no he d'intentar seguir a ningú, sinó que he de seguir un ritme per poder acabar content.
Així ho faig, les pujades me les empreng amb molta calma, un ritme amb pulsacions molt baixes i que no em desgasti massa.
Ja he superat la primera pujada i baixada forta del dia i arriba "l'estimada" Coscollosa. Xino-xano, pensant amb altres coses i gaudint de les precioses vistes ja estic al cim.
Ara sí, ja ha arribat l'esperada baixada, encara em quedem forces per fer el que més m'agrada, tirar-me muntanya avall com una cabreta.
En cap moment he perdut en somriure, això és bona senyal, el patiment que ens acampanya en algunes curses no ha fet acte en mi.
Durant els últims 8 kms m'ajunto amb un company de Tortosa, cosa que entre xerrada i xerrada quan menys ho esperem ja estem a la recta final, la recta esperada, la recta que he estat veient i imaginant tants dies. La recta que després d'unes etapes de molt esforç em porta a assolir un nou repte.
Molta gent a la línia d'arribada, entre tots veig a la famili, encara m'omple més de goig acabar.
Tants dies esperant aquest moment i passa tan ràpid...
És indescriptible, solament aquells que acaben poden viure el goig i l'alegria de ser un nou Finisher de l'UT LES FONTS.
Entrega de trofeus, un bon dinaret, moltes alegries, moltes cares cansades i agotades, però a la vegada, les mateixes cares amb els ulls alegres i brillants.
Al final un temps acumulat de 16 hores i 12 minuts amb una 21 posició. Un gran cap de setmana i amb ganes de repetir.
Per cert fer una consideració a part per a tota l'organització: Karim com a màxim responsable i a tots i cadascun dels voluntaris que ens han fet passar uns dies que no oblidarem en molt temps.
P.D: dos dies més per aquí dalt i mos engordim uns quilets de tot el menjar tant bo que ens heu oferit.
Bona Joan! Enhorabona per aconseguir el teu repte!
ResponEliminaCongratulations guapetón!! Ets un megacrack!! je,je!!
ResponElimina