6 de març 2012

Pujada a la Foradada


Motivació extra per encarar l'ultra de Xerta.
La cursa de la Ràpita va acabar amb un resultat molt millor del que m'esperava. Una tercera posició general que m'ha donat, encara més força per emprendre divendres vinent un dels repters proposats en aquest any 2012, l'ultra de les Fonts (Xerta) 120 kms, dividits en tres etapas.
Bé, fent un repàs a com va anar el diumenge, podria dir que la motivació era extra per ser la cursa del poble. Participació acceptable, contant que hi havia diverses cursa distribuïdes per altres pobles. Bona participació local i gran èxit al canicros.
Pel que fa a l'estat personal, primer dir que el dia s'encarava força bé, bona temperatura per a córrer, moltes ganes i en principi un estat físic prou idoni.
Es dóna el treu de sortida i vinga a posicionar-me a la retaguardia de les llebretes que surten a tot gas.
Arriba la pujada del Palleret i la gent va per feina, a mi em costa seguir el ritme dels primers, però sé i em mentalitzo que aquí encara no comença la meua cursa. He de fer la pujada sense cap presa i guardant forces per la resta de recorregut. Així ho faig i arribo, juntament amb tres rapitencs més (Samper, Ruben i Toni) a la Foradada. Els rivals a seguir els tinc a vistes, arriba la primera baixada i, per tant, arriben les opcions a recuperar el temps perduts.
Bona i ràpida baixada fins al Mas d'en Comú, pujada prometedora fins la cresta. Allí em trobo a Quique i Ivan que estan a l'avituallament, m'animen, també és on connecto amb Juanjo.
Arriba una part de la cursa dura, però a la vegada, molt bonica, la cresta del Montsià fins a la Foradada un altre cop.
De forma inesperada, durant el recoregut de tota la cresta, un puja i baixa tècnic i trencador, ja he agafat als altres participants fins a posar-me en tercera posició, coincidint amb l'arribada de la majestuosa Foradada.
Ara sí, arriba la meua cursa, la baixada ja està aquí, confio amb les meues sensacions i sé que si no passa res la tercera posició està a tocar.
Faix un descens una mica boig fins a Matarrodona, ara bé una pujada suau, però constant. Una altra baixada tècnica i arribo a la bassa de la Galla. Ja no veig cap més corredor, ni al davant, els dos primers tenen un bon avantatge i al darrere, els he deixat amb un ràpid descens.
Ara sí que m'adono que ja no se'm pot escaparar. Apreto les dents per fer els últims kms, més d'asfalt que res i ja sento la música de la meta.
Entre aplaudiments i amb el suport de tots els meus passo baix l'arc amb uns temps de 2 hores i 13 minuts, una tercera posició i el que és millor una satisfacció personal impagable.
Els fruits dels entrenaments comencen a aflorar.
Fins la pròxima companys.
A per cert aclarir el tema de la foto, els dos xiquets no són meus, el més gran és el meu fillol Enzo i el petitet és el fillol de Míriam. Segur que més d'un/a ja me'ls ha fet meus.



3 comentaris:

  1. Felicitats Joan pel podi!!

    Ens veiem dissabte a Xerta, jo vinc a fer el Trail i cap a casa!!

    Ja ser a qui no he d'intentar seguir a les baixades.. jejejeje

    Salut!!

    ResponElimina
  2. Molt bé Joan! Ets un crack!!! Ara has d'agafar forces per a demà, dissabte i diumenge... una cursa de tres etapes molt intensa i dura. A cuidar-se SPIDERMAN!!!!
    Muas

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies riudecanyenc. Ens veiem dissabte que serà un dia dur, però a la vegada, xalador. Agafa forces.
    Salut i força

    ResponElimina

Digues la teua