Classificacions UT
Tants dies esperant el moment i ja ha passat. L'espera es fa molt llarga, però un cop estàs gaudint la situació desitjada, el temps passa en un obrir i tancar d'ulls.
Divendres tarda, els nervis ja comencen a aflorar. Són les vuit de la tarda i arribem a Xerta, comença l'ambient de la cursa: cares conegudes, recollida de dorsals, canvis d'impresions...
Inicialment som tres components de la Ràpita que afrontem aquest repte (Marc, Agustí i jo mateix).
Ja estem preparats per iniciar la nocturneta. Sentim el compte enrere i vinga a còrrer que això ja ha començat. Des d'un inici les sensacions són bones, comencem Agustí i jo amb un ritme prou alegre.
Ell apreta un poquet més a la pujada i jo em mentalitzo per agafar el ritme adequat. És el principi i no és qüestió de cremar tots els cartutxos abans d'hora.
Vaig fent kms amb tranquilitat. Menjo força i bec molt líquid.
El temps va passant i ja veig el tram final, l'arribada al poble es fa un poc llarga.
Al entrar a la plaça es viu la rebuda de la gent, m'animen i em fan sentir que ja tinc l'arribada a tocar.
He arribat força bé, però potser he abussat una mica del ritme i els dos dies que m'esperen ho puc acusar.
Després, comentant amb els companys, l'Agustí em diu que plega, que no se sent gens bé.
Dies abans ha tingut la grip i el seu cos està sota mínims. Quina llàstima!
Les 5:15 de la matinada, quasi no he dormit (dos horetes), és hora de vestir-se i anar a esmorzar alguna cosa abans de la gran i dura etapa d'avui. M'esperen 55 kms en una jornada que es preveu llarga, però que afronto amb moltíssima il·lusió i ganes.
Es dóna la sortida a les 06:00 del matí. La primera hora la fem de nit amb la llum del nostre frontal. És un terreny un poc desagraït, ja que passem molta estona pel costat d'una sèquia amb aigua i barranc a l'altre costat. Es fa de dia i el terreny comença a pujar, el vent augmenta i resultat molt molest.
Les forces m'estan respectant, em sento còmede corrent a un bon ritme.
Gairebé acabem de començar l'etapa, vaig menjant i bec molt líquid, cosa que és important per a què no apareguin les famoses "pajares".
El sol calenta de valent, les cames segueixent funcionanat correctament, vaig adelantant alguns companys i, això em fa pujar la motivació per seguir fent kms.
Ja porto més de la meitat de l'etapa superada i estic en un estat que mai l'havia viscut. M'estic dormint, els ulls s'em tanquen mentre les cames segueixen fent la seva feina. Quin cosa més extranya, el efectes d'una mala nit m'estan fent una mala passada!
Per sort menjo algunes "xuxes" amb cafeïna i desapareix aquesta son.
Ara el cos, la ment i les cames ja comencen a notar el cansament de l'acumulació de kms.
La baixada es fa llarga i això que a mi les baixades m'encanten. És un signe que les forces comencen a flaquejar.
Per fi arribo a l'últim avituallament i ara tot és costa cap a baix. Els últims kilòmetres els gaudeixo fent-los a un ritme prou alegre.
Són les dues de la tarda, entro al poble molt animat i amb un temps millor del que m'esperava. Creuo la meta amb un temps total de 8 hores i 11 minuts i la posició 46.
Ara una bona dutxa, un massatge, un bon dinar i a descansar per a demà que és la última etapa i la més dura. (27 km i 1700 metres de desnivell).
Són les 07:30 del matí del diumenge dia 20, l'últim dia de l'UT de Les Fonts i em queda per davant un dura etapa. He pujat amb Agustí, que m'ha acompanyat tot el cap de setmana en les diverses etapes.
Hi ha moltíssima gent avui, els corredors de la UT i els de la cursa de Les Fonts. Això pots ser perillós, perqué els que fan la cursa sortiran a per totes i nosaltres intentarem seguir el seu ritme.
Les 08:00, donen la sortida i vinga a fer els últims kms del repte.
Em sento les cames cansadas, però vaig fent distància a un ritme bo i les ganes les tinc al màxim.
Tinc una sensació extranya, estem a la meitat de la cursa, em fa l'afecte que seguiexo un bon ritme, però estic corrent amb molta gent que normalment van per darrere meu. Amb aquest fet m'adono que porto molts kms a les cames i l'estat general del meu cos no és el mateix que quan corro una cursa curta. Tot i això la motivació és la mateixa. Durant les dues pujades fortes m'he sentit molt bé i no he flaquejat, tampoc m'ha adelantat ningú, fet que indica que no vaig tant malament i que els altres també noten a les seves carns els efectes dels kms.
Ara arriba la baixada i me l'empreng en molta calma. La meta ja la tinc a tocar i no es qüestió de forçar. En el penúltim avituallament m'estic una estona, menjo un tros de pa amb pernil salat que em sap a gloria.
He fet l'última pujada i ara sí, només em queden 8 kms de baixada suau per arribar al final.
En els últims moments encara adelanto a gent que van més cansada que jo, dins del que cap encara estic seguint a una bona marxa, sense parar per a res.
Arribo a la carretera del costat del canal, on ja es veu el poble. Entro al centre i ja noto la calor de la gent que anima i encoratja al que serà en un moment un "Finisher".
Els últims metres els faig acomapanyat d'Agustí que m'ha seguit amb un cotxe fins els metres finals. M'anima i em fa veure el que estic apunt d'aconseguir.
Per fi arribo a l'arc de meta i misió complerta. Entro amb un temps de 3 hores i 35 minuts. Finalment aconseguixo la posició número 40 en la classificació total de la primera UT de les Fonts.
Una cop passen alguns dies és quan s'ha de reflexionar i pensar amb el que he aconseguit. Ha estat un cap de setmana que guardaré sempre en el meu record. Moltes hores, molts kms, molt sacrifici, però amb una recompensa final extraordinària. La satisfacció personal, el conéixer del que és capaç el teu cos, saber quins són els teus límits.
Vull agrair la bona organització de tot l'event en sí, la qual ha estat immillorable.
I també donar les gràcies a Agustí que m'ha acompanyat tot el cap de setmana. Tot i que va tenir que abandonar a la primer jornada, ha estat animant-me.
Donar les gràcies a Míriam per fer-me costat a la línea d'arrivada i per aguantar tots els dies d'entreno que es necessiten per poder afrontar un repte d'aquestes característiques.
Quin serà el pròxim...?
Divendres tarda, els nervis ja comencen a aflorar. Són les vuit de la tarda i arribem a Xerta, comença l'ambient de la cursa: cares conegudes, recollida de dorsals, canvis d'impresions...
Inicialment som tres components de la Ràpita que afrontem aquest repte (Marc, Agustí i jo mateix).
Ja estem preparats per iniciar la nocturneta. Sentim el compte enrere i vinga a còrrer que això ja ha començat. Des d'un inici les sensacions són bones, comencem Agustí i jo amb un ritme prou alegre.
Ell apreta un poquet més a la pujada i jo em mentalitzo per agafar el ritme adequat. És el principi i no és qüestió de cremar tots els cartutxos abans d'hora.
Vaig fent kms amb tranquilitat. Menjo força i bec molt líquid.
El temps va passant i ja veig el tram final, l'arribada al poble es fa un poc llarga.
Al entrar a la plaça es viu la rebuda de la gent, m'animen i em fan sentir que ja tinc l'arribada a tocar.
He arribat força bé, però potser he abussat una mica del ritme i els dos dies que m'esperen ho puc acusar.
Després, comentant amb els companys, l'Agustí em diu que plega, que no se sent gens bé.
Dies abans ha tingut la grip i el seu cos està sota mínims. Quina llàstima!
Les 5:15 de la matinada, quasi no he dormit (dos horetes), és hora de vestir-se i anar a esmorzar alguna cosa abans de la gran i dura etapa d'avui. M'esperen 55 kms en una jornada que es preveu llarga, però que afronto amb moltíssima il·lusió i ganes.
Es dóna la sortida a les 06:00 del matí. La primera hora la fem de nit amb la llum del nostre frontal. És un terreny un poc desagraït, ja que passem molta estona pel costat d'una sèquia amb aigua i barranc a l'altre costat. Es fa de dia i el terreny comença a pujar, el vent augmenta i resultat molt molest.
Les forces m'estan respectant, em sento còmede corrent a un bon ritme.
Gairebé acabem de començar l'etapa, vaig menjant i bec molt líquid, cosa que és important per a què no apareguin les famoses "pajares".
El sol calenta de valent, les cames segueixent funcionanat correctament, vaig adelantant alguns companys i, això em fa pujar la motivació per seguir fent kms.
Ja porto més de la meitat de l'etapa superada i estic en un estat que mai l'havia viscut. M'estic dormint, els ulls s'em tanquen mentre les cames segueixen fent la seva feina. Quin cosa més extranya, el efectes d'una mala nit m'estan fent una mala passada!
Per sort menjo algunes "xuxes" amb cafeïna i desapareix aquesta son.
Ara el cos, la ment i les cames ja comencen a notar el cansament de l'acumulació de kms.
La baixada es fa llarga i això que a mi les baixades m'encanten. És un signe que les forces comencen a flaquejar.
Per fi arribo a l'últim avituallament i ara tot és costa cap a baix. Els últims kilòmetres els gaudeixo fent-los a un ritme prou alegre.
Són les dues de la tarda, entro al poble molt animat i amb un temps millor del que m'esperava. Creuo la meta amb un temps total de 8 hores i 11 minuts i la posició 46.
Ara una bona dutxa, un massatge, un bon dinar i a descansar per a demà que és la última etapa i la més dura. (27 km i 1700 metres de desnivell).
Són les 07:30 del matí del diumenge dia 20, l'últim dia de l'UT de Les Fonts i em queda per davant un dura etapa. He pujat amb Agustí, que m'ha acompanyat tot el cap de setmana en les diverses etapes.
Hi ha moltíssima gent avui, els corredors de la UT i els de la cursa de Les Fonts. Això pots ser perillós, perqué els que fan la cursa sortiran a per totes i nosaltres intentarem seguir el seu ritme.
Les 08:00, donen la sortida i vinga a fer els últims kms del repte.
Em sento les cames cansadas, però vaig fent distància a un ritme bo i les ganes les tinc al màxim.
Tinc una sensació extranya, estem a la meitat de la cursa, em fa l'afecte que seguiexo un bon ritme, però estic corrent amb molta gent que normalment van per darrere meu. Amb aquest fet m'adono que porto molts kms a les cames i l'estat general del meu cos no és el mateix que quan corro una cursa curta. Tot i això la motivació és la mateixa. Durant les dues pujades fortes m'he sentit molt bé i no he flaquejat, tampoc m'ha adelantat ningú, fet que indica que no vaig tant malament i que els altres també noten a les seves carns els efectes dels kms.
Ara arriba la baixada i me l'empreng en molta calma. La meta ja la tinc a tocar i no es qüestió de forçar. En el penúltim avituallament m'estic una estona, menjo un tros de pa amb pernil salat que em sap a gloria.
He fet l'última pujada i ara sí, només em queden 8 kms de baixada suau per arribar al final.
En els últims moments encara adelanto a gent que van més cansada que jo, dins del que cap encara estic seguint a una bona marxa, sense parar per a res.
Arribo a la carretera del costat del canal, on ja es veu el poble. Entro al centre i ja noto la calor de la gent que anima i encoratja al que serà en un moment un "Finisher".
Els últims metres els faig acomapanyat d'Agustí que m'ha seguit amb un cotxe fins els metres finals. M'anima i em fa veure el que estic apunt d'aconseguir.
Per fi arribo a l'arc de meta i misió complerta. Entro amb un temps de 3 hores i 35 minuts. Finalment aconseguixo la posició número 40 en la classificació total de la primera UT de les Fonts.
Una cop passen alguns dies és quan s'ha de reflexionar i pensar amb el que he aconseguit. Ha estat un cap de setmana que guardaré sempre en el meu record. Moltes hores, molts kms, molt sacrifici, però amb una recompensa final extraordinària. La satisfacció personal, el conéixer del que és capaç el teu cos, saber quins són els teus límits.
Vull agrair la bona organització de tot l'event en sí, la qual ha estat immillorable.
I també donar les gràcies a Agustí que m'ha acompanyat tot el cap de setmana. Tot i que va tenir que abandonar a la primer jornada, ha estat animant-me.
Donar les gràcies a Míriam per fer-me costat a la línea d'arrivada i per aguantar tots els dies d'entreno que es necessiten per poder afrontar un repte d'aquestes característiques.
Quin serà el pròxim...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Digues la teua