18 d’abr. 2011

Marató de la Fageda



Gran dia! La segona edició de la MARATO de la FAGEDA s'ha tancat amb gran èxit de participació, d'organització i gran èxit personal.
Primer de tot voldria donar l'enhorabona a tots els seniencs que han fet possible que un any més poguèssim gaudir d'un emblemàtic paratge natural. Molts de nosaltres ni sabem que tenim una zona tan privilegiada com aquesta fins que no disputem una cursa com la marató. Aquest tipus de carrera ens dóna a conèixer el que hem de cuidar i preservar per a què cada any es puguin dur a terme aquestes celebracions multitudinàries. Per tot això i per la feina que comporta organitzar-ho tot, un 10 als currantes que ho fan possible. A per cert el "polaret" genial.



Després de fer un poc el "pelotilla" als seniencs, passaré a explicar les meves sensacions durant la cursa.
Fosc, fosc, les 06:15 del matí, arriba Agustí, Ivan i vinga marxem cap a la Sènia. Matí fresquet al sortir del cotxe. El polar és el meu millor aliat per anar a buscar el dorsal i començar a mentalitzar-nos del que ens espera.
Ja estem al "corralet" a punt de sortir i els nervis, el cuquet de l'inici em donen ànims per "córrerrrrrrrr". Els primers kms són força ràpids, anem pujant, acompanyat d'Agustí, sense parar per a res. Avui em sento genial, no sé que em passa, però no havia aguantat mai tant en pujada. Aquest fet em motiva per a seguir augmentant un poc més el ritme. Ara em sento bé, després ja ens apanyarem! Quan passem l'Escaleta i comencem a fer la primera baixada forta, dono una miqueta de gas i deixo enrere un grup de cinc que teníem a vistes des de feia una estona. La baixada m'ajuda a agafar una distància que ja no la perdré fins al final de cursa.


Ara arriba la pujada forta, molta calma i bons aliments. Vaig pujant a un ritme alegre i me n'adono que ningú em passa, això és que no pujo tan malament o que els altres no van millor que jo.
Quan arribo dalt de tot segueixo corrent sense sentir cap company que s'aproxime. Estic gaudint, a la vegada que "patint" del preciós circuit. Quan arriba la baixada del PR veig que si el meu estat físic no canvia radicalment arribaré així fins al final.
Ja he passat el pitjor i ara el terreny que em queda s'adequa prou a les meves característiques.
Baixades pronunciades, tècniques i pujades amb poc desnivell.
Com duc un bon avantatge i no sento respirar ningú darrere meu, em prenc els últims 10 kms amb comoditat, a més a més, les cames ja noten l'acumulació i l'esforç que han fet fins al moment.
Per fi arriba la última baixada i els meus ulls ja veuen el poble al fons. El tram final d'asfalt em fa molt mal, però en canvi la recompensa és que ja estic a punt de creuar la meta. Em trobo amb molta gent de la marxa i ens animem mútuament.
Ja veig l'arc d'arribada i faig l'últim canvi de ritme per entrar ben alegre.
Missió complerta. Finalment una posició i un temps impensables abans de començar el dia. El número 9 de la general i 4 hores i 23 minuts. I el que és més important, molt bones sensacions durant quasi tota la cursa i una satisfacció personal increïble.
L'any que bé a tornar-hi!

CLASSIFICACIONS


El nombre de components del club La Foradada van augmentant, ahir ja em vam ser 4.
Al final de cursa vam marcar els següents temps:
Joan 9 general i temps 4:23'
Agustí 25 general i temps 4:42'
Ivan 40 general i temps 5:00'
Jan 71 general i temps 5:25'

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua