III Duextrem

Bon dia a tots,
En espera dels resultats obtinguts a la duextrem d'ahir al matí a Amposta, ús escriuré unes línies per intentar explicar les meues sensacions en la primera duatló de muntanya que pateixen les meus cames.
Les set del matí, agafo la bibi i cap a la finca de Cabiscol. Vaig decidir pujar amb la bicicleta directament, ja que estic a 10 minuts de casa i m'estalvio tota l'aglomeració dels cotxes.
Anava pujant per l'antiga carretera dels Freginals xino-xano i la gent ja començava a desfilar amb els cotxes cap al lloc de trobada.
Arribada a la finca; preparament de la Btt al lloc on els companys del Montbike ens van acondicionar; organització de tot el material que m'havia de posar per pujar a les dues rodes; xarrar amb la gent coneguda; beure un poquet d'aigua; mentalitzar-me per fer un llarg recorregut i ja estem al corralet de sortida.
La cursa trail va sortir amb un ritme molt fort. Els primers ja es van distanciar des d'un bon inici.
Jo anava fent a un bon ritme, sense obsessionar-me gaire a les pujades i intentant imposar un ritme més fort a les baixades. Així va ser durant els 20 km de que constava la cursa. Vaig anar prenent-me les pujades amb molta calma, pensant més que res amb els 35 km que m'esperaven després amb la bicicleta. Mentrestant, a les baixades, encara que sabia que em podia passar factura, baixava com sempre, com una cabra. No per a recuperar el que podia perdre pujant, sinó simplement perqué gaudeixo tant baixant que les meus cames i el meu cap no assimilen una baixada sense risc i descàrrega d'adrenalina. Aquests descensos al cap dels km's s'acaben notan als quadríceps, però bé, tenint en compte un aspecte o l'altre, prefereixo xalar a la baixada. Al cap i a la fi, és el que busco, passar-m'ho el més bé possible i gaudir d'aquest esport.
Ja creuo l'arc d'arribada i ara ve la transició per agafar la Btt. Menjo, bec i, mentrestant em dono compte que encara queden moltes bicis al seu lloc, això vol dir que no vaig gaire malament i que encara queda molta gent per arribar. Aquest fet em dona una motivació extra.
Arranca la segona part de la duatló, la part que més respecte em feia, i dit i fet, me n'adono que tinc encara molt per aprendre i treballar sobre les dues rodes.
A mesura que vaig fent recorregut, em passen alguns companys de la cursa. A mi em costa prou i vaig fent al meu ritme, sobretot a les pujades on les meues cames ja noten moltíssim la càrrega de les hores.
Fins i tot les baixades em donen sensacions d'anar prou lent. Quan les forces comencen a mimbar, els reflexes no són els mateixos i, per tant, a les zones tècniques costa més reaccionar.
Bé, per fi arriba l'última pujada del dia. La calor apreta moltíssim i cada glop d'aigua és com una bendició.
Ja estic baixant i ara sí que em dono compte que ja la tinc al sac. Els últims 8 o 9 km són molt rodadors i li dono un bon ritme a les rodes. Una brisa suau a favor m'ajuda a portar, quasi fins al final, aquest bon ritme.
Per fi ja tinc la finca de Cabiscol a la vista i l'arribada ja està a tocar.
Han estat uns 35 kms prou durs, però per ser la primera duatló de muntanya que faig les sensacions al acabar són satisfactòries. No descarto fer-ne alguna més en un futur.
I en espera dels resultats finals crec que he acabat en una posició raonable.
Per acabar destacar la bona feina feta durant tot el cap de setmana per la gent del Montbike, per aconseguir dur a terme un montatge tan complex. Són diferents proves i totes necessiten el seu preparament i les seves hores de feina. Ànims i seguiu amb aquesta empenta que segur que en un futur es pot convertir en una cursa referent.