Què fem a l'estiu?

Descans d’estiu. Arriba l’estiu i arriba l’hora de prendre’m unes vacances pel que fa a les competicions.

L’any fins ara ha estat prou complert, això vol dir que he de reposar forces per encarar el final de temporada amb les piles en ple rendiment i renovat en tots els aspectes.

Fins ara els resultats a les expectatives marcades a principi d’any han estat prou confortants. L’acumulació d’hores, de kilòmetres i competicions m’han permès gaudir de moltes satisfaccions personals en forma de resultats. No resultats sobre les competicions, que també és un aspecte que es té en compte, sinó resultats pel que fa al meu estat físic i mental.

El fet d’anar progressant dia a dia, veure aquesta progressió que va adquirint el teu cos, et dóna més ganes i motivació per seguir entrenant i posar un puntet més a l’esforç de cada dia.

Vaig començar l’any amb el circuit de les Terres de l’Ebre del qual he fet les següents curses: Campredó, Benifallet, Miravet, Reguers i Paüls.

Al més de març vaig fer la meua primera ultra trail per etapes, la de Xerta, on vaig poder comprovar l’estat físic del meu cos i posar-lo a extrems, encara avui en dia, inexplorats.

Va ser un gran cap de setmana: cansament, esforç, sacrifici i una gran recompensa personal.

La primera etapa 23 km i 350 desnivell +. La segona 55 km i 3.000 +. I la tercera 27 km i 1650+.

Després entre cursa i cursa del circuit va arribar la Marató de la Sènia. Un circuit de 42 km i 2050+ arribant a meta amb unes sensacions molt bones. Ha estat un dels pics més alts de rendiment muscular.

Ara tocava preparar la Duextrem d’Amposta que constava de 20 km trail i 35 Btt. El cos va patir moltíssim i la ment encara més. Calor, esforç encara desconegut per a la meua musculatura. Bici i córrer encara mai fet. Però al final unes sensacions prou agradables i en ganes de repetir.

I per fi, una setmana després arriba, la mítica travessa Fredes – Paüls. Fent un recorregut de 48.50 km amb els meus companys de manera més relaxada.

Entre totes aquestes curses una bona dosis d’entrenaments que m’han permès arribar a obtenir aquestes metes. Ja sabeu que ni no s'entrena...

Bé, com veieu han estat uns mesos prou complerts, per tant el cos es mereix un estiuet. Paren les competicions fins a l’agost, però no paren els entrenaments. Això sí, a un ritme més baix i compaginant la bici i el córrer.

Ara s’aprofiten els horaris matinals a partir de les 7 del matí i fins les 9 com a màxim. Després ja es fa molt pesat això de córrer pel sol. O sinó, també les tardes, un cop comença a caure el sol quan l’ambient es torna molt més suportable.

Les xerrades amb els companys que durant aquest mes encara fan algun Ultra em segueixen alimentant d’aquell neguit tan agradable que es té abans d’una prova d’aquestes característiques. La veritat és que fan enveja, però sempre s’ha de tenir present que tot no es pot fer.

Si li “foto” massa canya al cos, d’alguna manera m'ho farà pagar. El descans físic i mental és necessari en algunes etapes de la temporada.

L’objectiu més pròxim és fer alguna cosa a l’agost ( encara no definida) i com l’any passat la preciosa Cavalls del Vent ( 1 i 2 d’octubre).

Bé, companys ja m’he allargat prou, que passeu un bon estiu i a tots els que seguiu amb algun repte que la sort i les cames vos acompanyin.

PD: paren les competicions, però el blog segueix a ple rendiment.

Ens veiem aviat per la muntanya.