31 d’ag. 2011








Encara és fosc, les sis del matí, temperatura agradable, humitat mínima, cares noves, impressions diferents... Tots uns factors aliens a les curses de les nostres terres.
Recollim els dorsals (Agustí i jo mateix) i entre la multitud desconeguda veiem alguna cara que ens resulta familiar. També hi ha "bojos" com natros que acudeixen a tot tipus de curses. No podem fer-hi més, l'estiu ha estat llarg i ja teníem ganes de tornar a reviure les sensacions i els neguits de la competició.
Sabia que era una cursa amb un desnivell molt baix, però no esperava que fóra tan corredora, potser massa. Quasi bé res de muntanya, solament les dos pujades finals i una única baixada forta i tècnica. Molt de terreny pla, pista, asfalt i un circuit un poc trencacames. Tot condicions que no són gaire del meu gust, però bé, ja que estava posat a córrer no volia desaprofitar el moment.
Des d'un bon inici els dos ja ens posem dels deu primers amb un ritme molt alt. Així van passant els kms fins al 17 més o menys, on Agustí em diu que té problemes de quadríceps i llagues als peus. Malament, no fa bona pinta i ha de plegar al km 25.
Jo en canvi des del km 19,5 m'enganxo amb un company de Tarragona i seguim imposant un ritme molt viu.
Les sensacions són molt bones i per ara no hi ha simptomes de defalliment. Al km 30 portem 2 hores i 30 minuts, anem massa forts i decidim suavitzar un poc el ritme, encara ens quedem 21 kms i dues pujades.
Arribant al monestir de Poblet ja em avançat a tres companys. Cada cop, sense pensar-m'ho, ens situem més endavant en la classificació.
Encara queden les pujades.
Sortint de Poblet, el meu company de cursa fins ara, s'escapa una mica, però per pocs intants, ja que a la primera pujada "forta" del dia el torno a enxampar.
Cada cop queda menys i estar en esta situació et dóna força per encarar l'últim tram.
Última pujada i sorpresa, encara agafo a un altre company. Ara ja veig molt difícil que s'escapi el cinquè lloc, ja que la baixada es a tocar i m'he reservat l'últim cartutxo per encarar-la.
Els metres finals d'entrada a Montblanc s'em fan eterns, però per fi ja estic entrant al castell.
Una cursa molt ràpia que acusaré durant uns quants dies, però com ja sabem: "salsa con gusto, no pica".
Al final una molt bona 5ª posició amb un temps de 4 hores i 39 minuts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Digues la teua