Puja Baixa

10ª MARXA LA SELVA DEL CAMP-MUNTANYES DE PRADES

Seixanta-tres kilòmetres i 600 metres ens esperaven per recórrer, el 23 de març. Una marxa circular perfectament organitzada, una 10ª edició no és cap broma. Un recorregut molt seductor, però molt exigent, amb paisatges encantadors, molt primaverals de tots els colors i  visites als següents llocs: Albiol, Mont-ral, Farena, els Cogullons, Capafonts i l’Ermita de l’Abellera, les muntanyes de Prades (Tossal de la Baltassana), Coll de la Mussara i tornada cap a la Selva.

Divendres tarda ja vam marxar cap a Tarragona, a casa de Jordi López, per passar la nit. Sònia Vilanova, Xavi Queral, Joan Zaragoza i Míriam Calvet, un petit grup dels corredors de muntanya Rapitencs per una banda, i dos més per l’altra, Maite Cartes i Manel Reverté que van passar la nit a la Selva del Camp.

Ring, ring, ring!!! A les 4:45 a.m el despertador va cantar i cames amunt per començar a vestir-nos i gaudir d’un bon esmorzar; entrepà de pernil i formatge, suc de taronja natural i un tall de coc de xocolata.

A les 6:15 a.m arribàvem a la Selva i cap a buscar la samarreta de regal i el dorsal. Cinc cents marxadors/es, tots esperant la sortida… impressionant! A les 7 a.m vam començar a caminar, sabíem que ens esperaven unes 14 hores per davant i que el pitjor serien els últims kilòmetres, ja que començaria a fer-se fosc i les piles van perdent energia.

Però la muntanya i el temps ens tenien preparada una sorpresa que al principi vam trobar divertida, però després de 40 minuts de pedregada, els somriures es van començar a entristir. Tots vam pensar que si no parava… no podríem acabar-la, ja que no portàvem “xuvasquero” i la cortina d’aigua era intensa i encara quedaven moltes hores de camí. Però ja arribant a Prades (km 42), el temps va canviar, així que ens vam treure la samarreta xopa, dos o tres entrepans de salsitxa, un grapat de cacaus, una mica de patates de xurreria i un got de vi, i en moltes ganes i decidits vam emprendre els últims 24 kilòmetres, fins arribar a la meta.

Avituallaments amb avellanes, coca, llaminadures, brou, entrepans de nocilla, pernil i formatge, salsitxes, patates, cacaus, aigua, vi, isotònic… Somriures aventurers, converses constructives, paisatges sorprenents, unes fotos amb molta calidesa, una pluja de cigrons de pedra, un recorregut magnífic, una roca espectacular, uns culs escaldats, molta motivació, camins de fulles taronja, uns kilòmetres d’asfalt equivocats (els xiquets del poble van canviar la senyalització dels últims kms), baixades tècniques amb molta pedra, un riu on hi vam posar els peus amb les sabates (segur que ens ho van agrair), unes bosses de brossa de vestit (per si torna a ploure) i que bé ens ho vam passar! Tot això amb la millor companyia del món, la que pensa que: es guanya, quan es competeix amb un mateix i no amb els altres.

“L’home viu gràcies a les seves emocions, no del currículum”

Kilian Jornet

Míriam Calvet Reverté