Crònica by Míriam Calvet

Què fas un diumenge qualsevol?

Normalment aprofito per compartir el temps amb la família, els amics i la parella. Això em fa feliç.
Però, des de fa ben poc, comparteixo una afició amb Joan, córrer per la muntanya. Al principi pensava que això era de bojos, perdre el temps d'aquesta manera..., però un dia ell em va convèncer i vaig apuntar-me a la primera marxa del circuit de les Terres de l'Ebre, la de Benifallet.
Aquí vaig començar a descobrir els avantatges de gaudir del nostre territori.
Els inicis eren caminant, però a mesura que m'he animat, he acabat corren. És clar, fins que les cames i el terreny m´ho permeten.
Quin o quins són els motius que m'han decantat per seguir-ho fent?
L'autoestima em va pujar (sí, sóc capaç); comparteixo la mateixa afició que la meua parella (Joan); em relaxo i no penso amb el dia a dia; m'allibero dels maldecaps laborals; començo a concebre una altra manera de viure la natura; aprenc a cuidar-me; coneixo gent que m'aporta coses positives; respiro un aire més fresc; em poso a prova física i mentalment...
M'agrada l'aventura, però en tot moment tinc molt clar quins són els meus límits i tampoc necessito anar més enllà.
Centrant-me ja amb el tema del que ús volia parlar, aquest diumenge 25 de setembre, em vaig aixecar a les 7:00 del matí. Vaig esmorzar un té i un entrepà, millor dit un "bocadillo", això d'entrepà queda un poc cursi. La nit abans ja m'havia fet la bossa per poder dutxar-me després de la marxa.
A les 7:30 vam sortir de casa i vam recollir a Raul (lo madrilenyo) per anar junts cap a Alcanar. Volíem veure la sortida dels fieres de la cursa, així que a les 7:45 ja estàvem allà amb els dorsals posats.
Abans de córrer estic com un flam, però als 5 minuts de l'inici em relaxo i faig fent com les formigues. Intento pensar només amb mi, però ja sabeu que és impossible.
Penso: qui va davant, qui va darrera, quant temps porto, quan em queda..., sempre barrinant!
Però aquesta marxa és diferent de les altres, Joan ha decidit fer-la amb mi. El dia tenia tots els números per acabar "de morros", perquè ell "és una escopeta del cul calent" i jo tinc un sentit de la competició diferent. Sólament ho faig amb mi mateixa. Encara que sempre està el puntet de veure les classificacions per assaborir el resultat final.
L'experiència d'anar els dos junts ha estat constructiva i enriquidora, aconseguint l'objectiu final que era baixar de les tres hores. 2:54:23 ha estat el temps.
Finalment he tingut una alegria molt gran veient que a la línia d'arribada, entre molta més gent que animava, estava la meua família i la de Joan esperant-mos a tots dos.
Una experiència més per recordar, canya, botifarra i uns agraïts obsequis que hem rebut de la fantàstica organització de la cursa. Enhorabona a tots els que ho fan possible any rere any.
Salut i força.
Per veure les classificacions cliqueu sobre :